Skip to main content

Si no hi existira #Goodreads caldria que l’inventaren



Curiós que el meu primer post siga per parlar d’una de les xàrcies socials que més m’ha sorprès (en sentit positiu) en els últims temps. Fa poc, vaig escoltar en el podcast #Zetatesters que parlaven sobre #Goodreads, una xàrcia social per a lectors empedernits i temps em va faltar per llançar-me en planxa per provar-la i formar-me una idea pròpia. 
Amb plaer he pogut descubrir poc després, una volta tenint ja un compte obert , que alguns dels meus contactes habituals d’altres xàrcies socials menys “intelectuais” (diguem-ho així) tambe hi estan. A més de trobar tota classe de llibres i poder puntuar-los, comentar-los per mitjà de “reviews”, seguir els escriptors, iniciar reptes de lectura i descobrir recomanacions basades en els llibres que ja has llegit, o en els que t’agradaria llegir, us assegure que l’efecte collateral serà un significatiu increment de les vostres hores de lectura per setmana i del grau de coneixement del últims títols i autors en l’estil literari de la vostra preferència. Qui va dir que internet només generava addicions nocives? Això sí, a no ser que sigueu fills de la Koplovity, o que us haja tocat la loteria fa poc, us recomane que dosifiqueu les compres de llibres per Amazon o altres plataformes de libres on-line, i que us enfoqueu a llegir qualitat i no quantitat, per molts reptes de tants llibres llegits per mes o any.


Per als lectors empedernits com jo, que des de l’adolescència ens sentíem una rara avis dins el panorama habitual dels instituts valencians dominats pels esports, les pel.lícules i les videoconsoles, aquest tipus de racons poc coneguts d’internet demostren que tot i no ser mainstream, molta gent no només gaudix llegint, sinó que a més està disposada a compartir amb la resta dels seus contactes aquesta experiència. Perquè només als usuaris de Goodreads, als que qualsevol persona del carrer descriuria com a “freakies”, “motivats” o “bitxos raros”, se’ls podria ocórrer crear una mena de Facebook en el qual els usuaris també tenen el seu “time line” en el qual compartixen els llibres que actualmente estan llegint, els que han llegit en el passat, i també els títols que estan interessats a llegir en el futur. 
Si no la coneixeu però sou lectors habituals, o fins i tot si no ho sou, però vos interessa molt cert tema sobre el qual estaríeu encatats de llegir més (ja siga en paper o en format electrònic, com ho faig jo amb el meu Kindle) no puc més que recomanar-vos que us obriu un compte a Goodreads i comenceu per afegor-hi els últims llibres que heu llegit. No oblideu afegir-me com a contacte i que gaudiu a tope de l’experiència. 
Allí ens trobarem. 

Comments

Popular posts from this blog

Cal provar-ho tot en aquesta vida

Des de l’inici de Setembre he començat a impartir docència a la Universitat de Ciències Aplicades FOM a Düsseldorf. Després d’acabar el meu MBA hi vaig estar un temps pegant-li voltes i finalment vaig decidir acceptar el repte. Després de tot, compaginar la docència universitària amb un treball molt exigent, que implica freqüents viatges i llargues hores, no és quelcom que es puga decidir sense reflexionar-ho bé. Però el semestre ja ha començat i després de dos classes de 4 hores, i 3 hores i 15 minuts, m’atrevisc a fer una primera valoració. La docència a aquest nivell ( Màster of Science en Enginyeria Industrial) m’ha sorprès gratament per la motivació, l’empenta i la dedicació dels meus alumnes. He de dir que la universitat en la que sóc Professor Associat oferix una modalitat de estudis durant els caps de setmana (divendres de vesprada i dissabtes tot el dia) que permetix als alumnes (i a mi també) compaginar els seus respectius treballs com a enginyers, donat que han hagut d

Book review: “Factfulness” by Hans Rosling

This is w ithout any doubt one of the best books I've read in a long time! Once I started reading it I simply couldn't stop... (I've read its around 300 pages in less than 5 days, and that while working full time) I can only say that the way in which Rosling tackles the issue of preconceived bias, which prevent us from seeing and understanding the world the way it really is, has really surprised me. The author sets aside any formalities and condescendence to give a wake-up call to all those (often affluent and well educated students, business and world leaders leaving in the rich world, or in "Level 4", as he calls it) who think they can continue to classify the word according to the old clichés of "developed" or "underdeveloped" country. In a time in which pessimistic views about humanity and the sort of future awaiting us, Rosling manages to make us aware of the long way ahead of us to eradicate extreme poverty or other big human pr