Cal provar-ho tot en aquesta vida

Des de l’inici de Setembre he començat a impartir docència a la Universitat de Ciències Aplicades FOM a Düsseldorf. Després d’acabar el meu MBA hi vaig estar un temps pegant-li voltes i finalment vaig decidir acceptar el repte. Després de tot, compaginar la docència universitària amb un treball molt exigent, que implica freqüents viatges i llargues hores, no és quelcom que es puga decidir sense reflexionar-ho bé. Però el semestre ja ha començat i després de dos classes de 4 hores, i 3 hores i 15 minuts, m’atrevisc a fer una primera valoració.

La docència a aquest nivell (Màster of Scienceen Enginyeria Industrial) m’ha sorprès gratament per la motivació, l’empenta i la dedicació dels meus alumnes. He de dir que la universitat en la que sóc Professor Associat oferix una modalitat de estudis durant els caps de setmana (divendres de vesprada i dissabtes tot el dia) que permetix als alumnes (i a mi també) compaginar els seus respectius treballs com a enginyers, donat que han hagut de finalitzar primer graus tècnics o d’enginyeria (ací a Alemanya els anomenen Bachelors),  amb l’exigència de les classes d’un màster. A més de l’interès intrínsec que mostren, el fet que tots ells siguen professionals en els seus respectius camps tècnics és un fet que contribuix a enriquir els debats i fomenta l’intercanvi d’idees, i al mateix temps, l’exigència al docent per estimular el seu coneixement i fer-los de guia en cas que vulguen aprofundir més en algun punt concret del temari.

Doncs bé, el mòdul del qual sóc docent s’anomena “Internacional Project Management”, que ben bé es podria traduir com “Gestió de projectes internacionals” i que, contràriament a la meua voluntat, impartisc en Alemany. En aquest mòdul es transmetren competències tècniques especialitzades, metòdiques i personals amb la idea de que els alumnes aprenguen a dirigir projectes de complexitat variable en entorns internacionals. Sovint es tendeix a menysprear la  complexitat d’aquesta tasca pensant erroneament que és l’Anglès, llengua d’obligat ús durant qualsevol projecte internacional, el principal problema al qual els alumnes s’hi hauran d’enfrontar i que la resta de factors a tindre en compte durant el projecte es poden gestionar com si d’un projecte nacional es tractara. I res més lluny de la realitat. La meua tasca com a docent, que a més no compta amb una titulació d’enginyeria, és precisament la de fer entendre a enginyers que a més de la competència tècnica per conèixer les eines i estratègies que els faran dirigir amb èxit un projecte, en aquest cas són les anomenades “soft skills” (de nou apareix l’anglès) les que els permetran marcaran la diferència. I creieu-me si us dic que no es fàcil fer entendre enginyers que sovint basen tot el seu pensament en dades, fets, i estadístiques i probabilitats, que sense un enteniment bàsic de competències com sensibilitat intercultural, empatia, intel·ligència emocional i habilitat per motivar els seus col·legues d’altres països, els hi serà molt difícil tindre èxit dirigint projectes a nivell internacional, per molt bons que puguen ser les seues aptituds i destreses tècniques i metòdiques.

I són aquests debats amb els meus enginyers ultramotivats (permeteu-me l’expressió de familiaritat) els que a hores d’ara em fan sentir com un xiquet amb sabates noves amb ganes d’aportar-los el meu modest gra d’arena per al seu futur èxit professional.